” La ronca de les daines”.


ronca12Fotografiar la natura
posseeix un additiu imponent de descoberta, de mimetisme, d’entrega total. Descoberta pel que té de desconeguda, mimètica per la facilitat que dóna passar desapercebut, d’entrega pel que et fa sentir quan mantens un diàleg íntim amb el protagonista.ronca4.jpg

La tardor quan les darreres escalfors torren els colors i deixen els arbres orfes de fulles aquests mamífers que semblen sorgits d’un conte de fades inicien un ritual bell com una dansa on el gest de les seves piruetes de festeig marquen el ritme.ronca2ronca8ronca3

Video de” la ronca”. de MIREIA CANICIO.

 

salts

_af_5891a

Esvelt, altiu aquest mascle travessa la la llacuna.

Encreuament de mirades, anivellament de forces entre els mascles, “La Ronca “és el so d’atracció i la música de fons per un espectacle anual en el cicle vital.
Pels que gaudim de l’observació intentant fixar el record en imatges son moments únics. Tinc la immensa sort de compartir-ho amb la persona que estimo i aleshores el goig és total.
La tècnica que sovint oblidem embogits per al moment distreu la màgia i la retrobem en repassar a cassa el material aconseguit.

_af_6136

En grup les femelles travessen a saltirons .

_af_6094

Siluetes de mascles al altre costat de la riba.

_af_5987

La daina (Dama dama), sovint anomenada Cervus dama) és una espècie de cérvol nativa de l’àrea mediterrània.

_af_6103asa

Dos mascles al fons contemplen les famelles.

_af_6128

Els grups sovint dibuixen oniriques formacions.

Es diferencia de l’altre gran cèrvid europeu, el cérvol comú (Cervus elaphus), per tenir una menor grandària, un bell pelatge rogenc esquitxat de taques blanques (de vegades també presenta una banda fosca sobre el llom) i les banyes amb forma de palma. La cua es caracteritza pel seu dors obscur i per la seva longitud (fins a 19 centímetres). El pelatge es torna més fosc i grisenc a l’hivern, tot i que el ventre, les natges, la part inferior de les potes i la cua és blanca al llarg de tot l’any.

_af_5939

Dos mascles rivalitzen dins l’aigua , mentre les femelles pasturen.

_af_5980

Encreuaments ràpids, sovint a cops de pales formen part del ritual.

_af_6150

Des de lluny el mascle descobreix la nostra presencia.

Escoltar “La Ronca ” és imponent tot trencant els silencis dels aiguamolls tan sols guarnits pels cants de rossinyols i els fugaços vols de cigonyes que en aquests dies es recullen a milers en aquest paratge.
Cal deixar distancia per copsar la magnitud i presència d’aquest bell animal.

_af_6164

Aparellats aquests dos mascles es medeixen.

L’espècie va ocupar gran part d’Europa durant l’últim període interglacial, però s’extingí de gran part del seu territori, quedant reduïda la seva distribució a l’Àsia menor i possiblement a la Mediterrània oriental, fins que fou reintroduïda en gran part del seu antic àmbit, inclosa la península Ibèrica, en temps històrics.

_af_5796

Actius, potents, àgils….

En l’actualitat les daines s’han introduït en gran part d’Europa i als Estats Units, Mèxic, Perú, Xile, Argentina, Sud-àfrica, Austràlia, Nova Zelanda i a les illes Fiji.dainessAquesta espècie prefereix els boscos de fulla caduca relativament humits, on s’alimenta preferentment de fulles d’arbres i arbustos i en menor mesura d’herbes.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

_af_5561

moments quasi escultórics.

_af_5922a

Convivències amb una fràgil freduluga.

A l’antiguitat, la daina es va convertir en una presa cobejada pels caçadors, sobretot els pertanyents a les classes altes. Això, paradoxalment, va contribuir a la seva conservació i introducció en diversos llocs on abans no hi era present o s’havia extingit durant l’última era glacial. La major expansió es produí durant l’Imperi Romà i l’edat mitjana, quan l’espècie fou introduïda a l’Europa central, les Illes Britàniques, al sud de la Península Escandinava i a Finlàndia. Al seu parent, la daina persa (Dama mesopotàmica), li fou fins i tot pitjor, i es va considerar extinta fins que es trobaren uns quants exemplars en una regió remota del sud-est de l’Iran. _af_5903aLa daina europea és comuna als parcs i jardins de diversos països, on es crien amb fins ornamentals per la seva bellesa.

pint

ja des de la prehistòria forman part del nostre entorn.

 

 

logoaefona

logoseo2

Anuncis