Viatjar sense rellotge .

mont
Quan el temps no importa i només la llum solar marca el bategdiari, l’observador perd nocions i mesures que ens ajuden a organitzar la nostra percepció global.
Al bell mig de l’Himàlaia sota els cims gegantins el temps sembla deturat i escriure un diari sense descriure horaris és possible.
Quan el calendari pren el paper del rellotge i els dies el paper de les hores el valor de cada instant es dilata i ens permet somniar sense despertar i embogir de sentiments i contrastos.
Sota la pluja monsònica el foraster coneix grups ètnics marcats pels orígens, alçada i ofici intentant esbrinar les traces que diferencien caràcters i fesomies amb un comú denominador, la curiositat.
He tingut la sort de passar-hi molt de temps i sempre a peu… sense presses.. En creuar -nos en un camí solien preguntar però…¿ quina hora és?. Com si fòs important tenir rellotge.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s